Ser de ciències i fer croquetes

Una petita mostra...

A la vida, hi ha persones que els agrada cuinar, i persones que cuinen per sobreviure.

Jo em considero més d'aquest darrer grup...  No és que no m'agradi cuinar, és més aviat que em sembla complicat, i em limito a fer coses bàsiques per alimentar de manera equilibrada la família...

Però ahir la nit vaig fer croquetes. Quan dic fer, vull dir FER, no només fregir... I mentre les feia, em vaig recordar de la meva iaia. Molts dels records que tinc d'ella són cuinant, encara que no sé si realment li agradava cuinar o no, però el que si que sé és que les seves croquetes eren boníssimes.

I a més, tenien molt més mèrit que les meves, ja que les feia a mà, i no amb un robot de cuina com jo...

Però és que si no fos pel robot, jo encara cuinaria menys...

Recordo perfectament el dia quan, fa molts anys, vaig voler aprendre com les feia, i mentre l'observava, li anava preguntant els passos a seguir,... Però quan em va voler explicar com fer la beixamel em va dir que anava posant llet i farina, "no sé, nena... més o menys, a ull,..." 

Ja hi som!

I si, si...crec recordar que la primera vegada a la meva vida que vaig probar de fer una beixamel, em va sortir amb un gust a farina terrible!!! Es veu que no vaig tenir massa "ull"...

I és que jo sempre he sigut de ciències... ! Però gràcies als robots de cuina, la gent com jo també podem fer croquetes...:  170g. farina + 800g. llet!