Mamá Cansina

      Fa molts anys, vaig sentir un comentari de dues companyes de feina , CA i RC, que venien d’esmorzar i deien que havien deixat d’anar amb la mateixa gent de sempre,  perquè a les converses només es parlava de nens i criatures, i s’havia convertit en monotema.

Allò em va quedar grabat, i vaig pensar que si algun dia tenia fills, no voldria ser com aquelles mares que només parlen dels seus fills i al final s’acaben fent pesades.

      Fa cinc anys vaig tenir la meva filla, i quan vaig tornar a treballar , en uns dels primers esmorzars, em vaig recordar perfectament d’aquell comentari. Em vaig adonar que hauria de fer un esforç per no convertir-me en una “mamá cansina” …

     Vaig ser una mare jove (no és que fos molt jove, però en comparació amb la mitjana d’edat d’avui en dia…), així que era de les poques que tenia fills en aquell moment; potser això em va ajudar a aprendre a parlar d’altres temes,…Tot i els esforços en ser prudent amb el tema, segur que en alguns moments m’he fet pesada,  però és que clar, quan una parla pels descosits com jo… 

     Però en definitiva i en resum, crec que ho he aconseguit! A tothom li agrada parlar dels seus fills i de les seves vivències, a mi la primera, però és important trobar el moment i la companyia adequada...  Ara que conec més gent amb fills, me n’adono de lo “cansino” que es pot arribar  a ser quan es parla dels nens…

    Tot això venia perquè un dels primers comentaris que volia fer en el blog, era sobre l’educació dels fills. Immediatament després de tenir la idea, el meu automatisme d’autocensura, que amb el pas dels anys he anat adquirint, em va fer pensar :  “ja estic parlant de nens!!!”  jajaja! Però he pensat que un Blog no és com una conversa. En un blog, si veus un article que  no t’interessa, doncs no te’l llegeixes i santes pasqües!