Quina sort! Tens una nena tan bona...

   Aquesta és una de les frases que més ràbia em fa que em diguin.

   Ho dic amb coneixement de causa, perquè me l'han dit alguna que altra vegada, i curiosament, sempre me la diu un mateix tipus de gent...

   És veritat  que hi ha nens més moguts que altres, i nens més cabuts i tossuts que altres, però potser aquesta gent es pensa que jo no me les tinc mai amb la meva filla. Que naixés amb un gran sentit de la responsabilitat, no vol dir que la nena ja naixés educada! 

   I la ràbia em ve perquè quan et diuen això, entre línies t'estan dient "no tens ni idea del que costa intentar educar un nen, perquè tu ho tens taaan fàcil". I si una cosa he après en aquests darrers 5 anys, és que la tasca més difícil d'uns bons pares és mantenir-se constant en l'educació d'un fill.  Però clar, a ningú li agrada llevar-se de bon matí i trobar-se amb la primera discussió del dia.... i a ningú li agrada arribar a casa de la feina, amb ganes de veure la teva filla, i només entrar, discussió al canto... i molt menys, aguantar una hora de rebequeria en plenes vacances d'estiu....

   És més fàcil desistir i després dir : "Quina sort! Tens una nena tan bona..."