Córrer i hivernar

    Fa gairebé un any, l'11 de setembre, vaig fer la meva primera cursa "sèria" de 10Km, al barri de Poblenou.  Dic sèria, perquè no compto les 2 curses del Corte Inglés que havia fet fa mil anys on, al final, amb tanta aglomeració de gent, et passes més estona caminant que corrent...

    Després d'un dels entrenos, on jo estava més contenta que un gínjol per haver acabat viva després de tant temps sense córrer,  vaig trucar al meu pare per lluir la meva proesa... i em va sorprendre amb un "i quant temps has trigat?" I quan li vaig dir... només li va faltar riure's de mi!! Em va dir que casi millor ho podia haver fet caminant!   Jajaja!!! Però clar, venint d'algú que ha entrenat en serio i ha fet maratons... Però no em vaig desanimar! L'important es fer esport, marcar-se fites , i aconseguir-les! I així ho vaig fer.  Vaig aconseguir acabar la cursa, voldria dir que amb dignitat, però casi trec el fetge per la boca! El DF, que em va acompanyar durant tota la cursa, volia que la féssim en menys d'una hora, i aixi vaig acabar... morta! jajaja!  Però el pitjor de tot, sabeu que va ser? No poder parlar en gairebé una hora!

    I no només vagi aconseguir acabar la cursa, sinó que en els següents mesos en vaig fer dues més! La Cursa de la Dona, i la Jean Boin. Llàstima que després arriba l'hivern, i a mi sembla que se'm gela la sang i no puc córrer! De fet, crec que directament em costa respirar amb aquell fred que fa!  Així que he de fer com els óssos: hivernar, i tornar a començar quan arriba el bon temps....! A la primavera vam fer la Cursa de Tossa amb el JL , i ara... caldrà que busquem ja una altra cursa a la vista,  per tenir un objectiu, perquè sinó, com em descuidi, tornarà a arribar l'hivern!